Història

Venim de lluny…

Des d’un grup d’amics que van quedar un dia per jugar a futbol fins avui, passant per la construcció de La Devesa, les primeres temporades a tercera divisió els anys 30, les penyes de futbol base (la Saparró, la Pòsit, la Catalana…), la marea blava, el trikitri-tra…

 

F.C. SANT CARLES, F.C. CATALÀ, ATLÈTIC RAPITENC (1918 – 1924)

La popularitat del futbol es va anar estenent més i més per les nostres terres en tant que a les grans ciutats es fundaven clubs que el promocionaven. En la segona dècada del segle XX el futbol pren increment a les comarques del sud de Catalunya. Alguns equips donen la data de fundació, o fase preparatòria, dins d’aquella època.

Segons “Vida Tortosina”, fou l’any 1918 que una colla de joves rapitencs començaren amb una pilota estropellada als porxos de Carvallo a practicar el bell esport del futbol. Com això era en plena Plaça Major, van buscar un lloc més apte a la Devesa i una pila de nits arrancant romingueres i traient pedres va caldre perquè tot seguit tinguessin un lloc apropiat per poder celebrar el primer partit. Aquest fou jugat amb l'”Imperial” d’Amposta i entusiasmà el nombrós públic que el presencià.

Segons l’ordre de les dates de constitució dels Clubs tenim:

  • FC Sant Carles: El reglament és del 22 de juny de 1923. La junta va quedar constituïda per: Ciriac Tudó (President), Francesc Canício (Secretari), Manuel Castellà (Vicesecretari), Joaquim Queralt (Tresorer), Joan Masià, Josep Duch i Ramon Rosales (Vocals del 1er. equip), Francesc Baudillo (Vocal del 2n. equip) i Vicent Fabregat (encarregat del material). El camp de joc era la Devesa, a la carretera de Vinaròs i el local social va quedar en blanc. Els fins de la societat van ser: el desenvolupament físic i moral de la joventut i propagar l’esport, especialment el futbol. Quotes: entrada, 5 pessetes; mensual, 1 pesseta. Hi havia socis de mèrit (als que la Junta de govern ho concedís) i socis de número. En cas de dissolució, si hi hagués romanent, després de pagar els deutes, s’entregaria a l’Ajuntament per a fins benèfics.
  • FC Català: El reglament porta data del 7 de novembre de 1924. El firmen el Dr. Manuel Gómez, President i Joaquim Ribera, Secretari. No cita la composició de la primera junta. El camp de joc el situaven a Codonyol, a la carretera de Vinaròs i el local social estava al carrer de Jesús. Els fins de la societat eren semblants als del FC Sant Carles així com les classes de socis, quotes i destinació dels fons en cas de dissolució.

Del FC Sant Carles no en sabem res més. Es recorden distanciaments entre les directives. Sembla que hi ha confusió al recordar de quin club eren els directius. Es dóna com a presidents del FC Català al Dr. Manuel Gómez, Siríac Tudó i Paco Capuz i que el partit de presentació es va jugar el dia de Pasqua de l’any 1922 contra l'”Esportiu” d’Amposta amb el resultat d’1-7. El local social se situa al Cafè d’Asmundo i al Cafè de l’Àngel. El FC Català, anticipant-se al temps, tenia un equip femení.

El camp de joc va estar a la Devesa en direcció muntanya-mar. En temps del president Manuel Gómez es va canviar la direcció i es va situar en sentit paral·lel al carrer de Sant Isidre.

 

U.D. RAPITENCA, U.D. ELS ALFACS, F.C. ILERGAVÒNIA (1930 – 1931)

Ens situem als anys trenta. A la Ràpita, com als altres pobles de l’entorn, ja hi ha una certa experiència sobre el funcionament dels clubs de futbol, la seva promoció i formació dels jugadors.

La notícia de la fundació de la UD Rapitenca la dóna la revista setmanal “Crítica” de Tortosa. En el seu text del 31 d’octubre del 1930 diu:

“constituïda a la nostra ciutat la nova entitat Unió Deportiva Rapitenca per a la pràctica del futbol. Es compta amb excel·lents elements com són Piñana, Rosales, Añó, Mata, etc. Aquesta societat es complau en invitar als Clubs Comarcals, i en especial als que no prenen part al campionat, per a la celebració de partits amistosos.”

I és que quan es va fundar la Rapitenca ja estava en marxa el campionat comarcal i el club no hi va poder participar. Es va donar com a data de constitució definitiva del Club el 6 de novembre de 1930. La primera Junta va quedar constituïda per: Agustí Castellà Torné (President), Ramon Rosales Molins (Secretari), Ramon Piñana Mir, Josep Rosales Samper, Josep Zaragoza Sol i Francesc Reverté (Vocals). La Junta va demanar la inscripció a la Federació Catalana de Futbol. La Federació va convocar als directius de la Rapitenca a una reunió de clubs a Tortosa. El campionat comarcal havia començat el 26 d’octubre. No hi va haver forma de modificar el calendari. Es van haver de concertar partits amb equips titulars o reserves i amb una certa irregularitat.

Agustí Castellà va ser elegit regidor de l’Ajuntament i deixà la presidència del Club. La Junta va demanar a Mario Gianni que acceptés ser president. Ho va ser vora dos anys. Es diu que va ser ell qui va proposar els colors de l’equip, blau i blanc. A més de ser els colors del paisatge rapitenc eren els de la selecció italiana de futbol. També va ser president Joaquim Ribera. L’últim, abans de la guerra civil, va ser Josep Zaragoza. Avui els colors blau i blanc són els de la bandera de la ciutat i de la Confraria de Pescadors “Verge del Carme”.

El camp de joc de la Rapitenca, el camp de la Devesa, havia estat tancat en canyes. Les ventades se les emportaven i la Junta va decidir envoltar el camp de paret. Amb aportacions de diners i treball, com es va poder, se’n va tancar la meitat. No hi havia disponibilitats per acabar l’obra començada. S’acordà acudir al crèdit, però faltà avalador i es va acudir al Casino, que estava al Cafè de l’Àngel. El pressupost era de cinc mil pessetes que s’havien de tornar en un any. El soci Emili Nicolau va avalar l’operació. Les fortes recaptacions d’aquella època i l’amateurisme dels components de l’equip va permetre de complir el compromís en sis mesos.

Entre les penyes i els jugadors aficionats, al poc temps de fundada la Rapitenca es tenia un dels millors equips de la província. I prova d’això és que es va fer una selecció comarcal per jugar contra una comarcal de Tarragona. Van ser seleccionats Grau, Miralles, Matamoros i Mata. Cal recordar que la Rapitenca va tenir una de les millors davanteres de la província, la de les cinc M: Miracle, Mata, Matamoros, Molina i Miralles.

De la UD Els Alfacs es desconeixen el reglament i la composició de la primera Junta. El club es conegué popularment com “Sidral”. Va tenir el local social al Cafè del Ruso. Va preparar un camp de joc a la Devesa, vora del camí de les escoles en direcció mar-muntanya. Va tenir poca durada.

El FC Ilergavònia estava format per joventut rapitenca de catorze, quinze, setze anys. S’administraven amb les assignacions dels pares per als diumenges, jugaven al camp de la Devesa o al Varador, anaven amb bicicleta a Amposta a comprar el material esportiu. Inicialment els partits que es jugaven eren a tants gols. Ells i els oponents posaven dues pessetes a cada part i l’equip que primer marcava els gols convinguts s’emportava les quatre pessetes.

 

DEL 1939 AL CAMP NOU DE LA DEVESA

Després de la guerra civil hi va haver un equip de futbol del Front de Joventuts que s’anomenava Catalònia. Al Cafè del Duch es reunien en tertúlia uns quants aficionats, entre ells Agustí Cabanes, David Reverté, Ramon Duch, Hernan Subirats, Josep Bruno i altres que van coincidir en la necessitat de donar nova vida a la Rapitenca. La guerra havia estat un parèntesi molt dolorós i aquesta colla d’amics amb Enrique Landete, que regia el Catalònia, van iniciar les gestions per una nova UD Rapitenca.

El reglament del Club va ser signat pel president Enrique Landete (15 juny 1940) i presentat al Govern Civil de la província (12 juliol 1940). Prèviament havia estat aprovat pel delegat de Futbol del Consell Nacional d’Esports a Catalunya (10 maig de 1940). La primera junta va quedar constituïda per Enrique Landete (President), Baptista Castellà (Vicepresident), Ignasi Rosales (Secretari), Camil Castellà (Tresorer), Josep Zaragoza (que feia d’entrenador), Ramon Piñana, Lorenzo Barea i Joan Soriano (Vocals). Josep Cera Quixal, Quixalet, feia de massatgista. El local social era el Cafè de Ramon Duch, al carrer St. Isidre (actual Lo Xixonenc) i el camp de joc era la Devesa.

Es pot dir que aquesta Junta començava de zero, donades les circumstàncies derivades de la guerra civil, que feia poc més d’un any que s’havia firmat el darrer comunicat de guerra: jugadors mobilitzats, camp de joc abandonat, sense material, sense diners. S’havien de captar socis, s’havien de captar voluntaris. Uns anys després encara els directius, si calia fer una despesa important per les necessitats del Club, havien d’anar per les cases demanant aportacions econòmiques. Qualsevol quantitat per modesta que fos, era ben rebuda. La gent va respondre. La llista de socis va anar creixent. Es va aconseguir el millor equip possible i es va prendre part en les competicions. El Club tornava a viure.

En aquella època va ser quan es va demanar la legalització del Club, es va nomenar la primera Junta i es va tornar a donar vida a l’equip. Amb els equips comarcals amb semblants condicions es va començar a organitzar els campionats.

Es recorda que el camp de joc estava ple de pedres, herbes i clots i que amb el treball de tots es va anar posant en condicions. Es va llogar una màquina d’apiconar que treballava a la carretera, que va cobrar cinquanta pessetes pel treball. Es van arribar a deure 22.000 pessetes del temps per material, camions per als desplaçaments, propaganda, etc., amb la promesa que es pagaria.

De moment els colors de les camisetes eren els del material disponible. En aconseguir la federació del club es va tornar als colors tradicionals de la Rapitenca, el blau i el blanc. Les dificultats econòmiques van ser moltes. Els desplaçaments es feien en vehicles amb gasogen i s’arribava quan es podia. Entre les velles anècdotes està la d’un viatge a Gavà per jugar un partit de promoció d’ascens. El directiu Joan Soriano va aconseguir el servei d’un vell autobús a gasogen. Per jugar diumenge es va sortir de la Ràpita a les nou de la nit de dissabte i es va arribar a Sitges, per dormir, a les quatre de la matinada. En arribar a les costes havien de baixar ben bé la meitat dels viatgers per poder-les pujar. Es va dinar a Viladecans. Es va aconseguir guanyar l’ascens amb el resultat global de la promoció i es va haver de sortir del camp protegits per la Guàrdia Civil perquè el joc es va endurir. A cada jugador es van entregar vint pessetes i un paquet de tabac.

Una altra eliminatòria amb el Lleida no va tenir èxit. Es va empatar i el desempat es va jugar a Reus. La vàlua dels jugadors del Lleida, de més potencial econòmic, va vèncer l’esforç i entrega dels rapitencs.

 

DES DE LA SEGONA JUNTA DESPRÉS DE LA GUERRA CIVIL FINS…

L’any 1944 es va fer càrrec del Club la segona Junta després de la guerra civil, que va estar presidida per Antoni Curto. Estava integrada per Agustí Castellà (Vicepresident), Innocent Dassoy (Secretari), Lluís Millan (Tresorer) i Agustí Cabanes, Hernan Subirats, Joan Estellé, Pere Sorribes, Francesc Duatis, Lorenzo Barea i Joaquim Grau (Vocals). El local social era el Cafè de Ramon Duch, després va canviar al Cafè d’Àngel, al carrer de Sant Francesc.

La missió principal d’aquesta nova Junta va ser la de gestionar un camp nou. L’Ajuntament estava venent els solars de la Devesa que afectaven el camp de joc i els compradors necessitaven fer ús de les seves propietats. Al camp de poc temps constituïda la Junta va accedir a la presidència el vicepresident Agustí Castellà per absència d’Antoni Curto. Es van fer una sèrie de gestions per determinar la superfície i l’emplaçament de les instal·lacions i finalment Agustí Castellà va sol·licitar l’ocupació del terreny precís per al camp d’esports a la Devesa (5 d’octubre 1944). La concessió quedava ajornada pendent del traçat del ferrocarril Val de Zafan i de la urbanització de la finca i va ser finalment aprovada (21 setembre 1945). El camp es va situar al NO de la finca amb una superfície de 1.540 m2 i ocupació gratuïta.

Es va crear una Comissió procamp, amb caixa a part de la del Club, amb la finalitat de gestionar tot allò que afectés al camp nou, i en especial en l’aspecte econòmic. S’anaven pagant puntualment les obres que s’anaven fent i quan ja n’estava realitzada una bona part la Junta va dimitir.

Es va celebrar una reunió a les Delícies de la que en va sortir una Comissió, presidida pel Dr. Josep Torné amb Joan Esteller, Innocent Dassoy i altres, que va gestionar la composició d’una nova Junta que acabés el camp. Aquesta junta va estar formada pel Dr. Josep Torné (President), Hernan Subirats (Vicepresident), Joaquim Grau (Secretari) i Bernard Borrell, Joan Esteller, Joaquim Reverté, Pere Bofarull, Josep Gasparin, Josep Vidal, Josep Arlández, Joan Soriano, Baptista Forcadell i Marià Carcellé (Vocals).

Aquesta Junta va acabar el camp. Per a la construcció de les parets es va comptar amb la col·laboració d’altres paletes voluntaris que van treballar debades. El camp va ser inaugurat el dia de Sant Jaume de l’any 1949. El va beneir el rector mossèn Ramon Milian, acompanyat pel president Dr. Josep Torné, l’alcalde Camil Castellà, el directiu Bernard Borrell, el capità de l’equip Miquel Miralles, el capità de l’altre equip i l’àrbitre.

L’equip rapitenc va arribar fins a la Tercera Divisió estatal durant la dècada dels 50. Després s’ha mantingut entre la Segona i la Primera Territorial, ascendint a Preferent l’any 2001. Després de tres temporades al grup segon de la Preferent l’equip va pujar a Primera Catalana la temporada 2003/04, on solament hi va estar una temporada a l’ascendir per compensacions, gràcies als ascensos de tres equips catalans a Segona B (Hospitalet, Sant Andreu i Reus). Després de 42 anys la Rapitenca va tornar a la Tercera Divisió Nacional on milità fins la temporada 2009/10. Des d’aleshores juga a la Primera Divisió Catalana.